Quan vostè llegeixi aquesta columna, ja s’haurà estrenat any. I li haurà donat la benvinguda amb la típica i tòpica rutina global.
La ministra d’Educació va afirmar: “Anem a crear en pocs anys, el que en altres països, com els nòrdics, els ha costat quatre dècades”.
Si ha mirat o mira el calendari d’aquest mes de desembre podrà veure que els dies acolorits de tinta vermella són vuit. O sigui que a més dels usuals 4 diumenges en queden quatre més
Els dijous i dissabtes de cada setmana es pot jugar a la loteria i, sabem que diàriament en adquirir cupons dels minusvàlids i cecs, tenim ocasió de jugar a la rifa. No obstant els dècims de la loteria de Nadal criden molt l’atenció ja que en el lloc que surt el primer i segon premi, els diaris fan comentaris curiosos que a la gent els agrada llegir-los
Tot just fa 12 mesos que varem celebrar aquestes festes. Com passa el temps?, sobretot per a la gent gran. Diuen que qui dia passa, any empeny i nosaltres ja en portem uns quants a les nostres espatlles
Núria Radó i Trilla. Biològa
Lluís Martí i Garro. Enginyer de Telecomunicacions.
Diuen -o es deia en temps passats- que hi ha uns que neixen amb la flor al cul i d’altres estrellats. I tothom diferenciat per contrastos de tarannà
Tres festes tradicionals que motiven celebracions extraordinàries. Enllumenats dels carrers, menjars especials típics de les diades, escudella amb galets, brou de pollastre de pagès
Alba Galan i Garcia. Politòloga.
Any 1922. Un any a 14 passes cronològiques d’arribar al centenari. Un any en el que -com en tots- hi ocorregueren fets. Bons i dolents. Històricament, no és un any que sigui destacable, per cap circumstància excepcional
Precari: “insegur, incert, difícil, delicat”. Com a terme polític fa referència a les condicions de vida i de treball sense cap garantia.
Les residències de gent gran també han sofert importants canvis en els seus plantejaments urbanístics, la qual cosa fa canviar també els seus models de funcionament.
Cugat Comas Soler
Intento d’acollir-te, reravera, amb braç obert i pit llançat enfora. El giravolt del temps t’acomboia amb precisió de gnòmon.
Enguany, en acabar l'octubre, ha fet un fred que obligava a abrigar-se i menjar calent. En l'establiment "Queviures Lluis Llach", la mestressa sap coure moniatos al forn que agraden a molta gent. La pell és molt prima i això complau perquè és fàcil menjar-la.
-Hola Maria -pregunta Paquita- d’on véns? -Hola Paquita, vinc de la residència on hi tinc la meva mare. -I com li va? -pregunta Paquita- Hi vol estar? Perquè hi ha moltes persones que hi estan per força.
Núria Radó Trilla
Aquest triomf ha de servir per reactivar l’equip a l’OK Lliga
Joaquim Llovet s’ha endut, enguany, el 50è. Premi Iluro de Monografia Històrica establert i patrocinat per la Caixa d’Estalvis Laietana
Enguany el fred ja s'ha estrenat. També la neu ha estat primerenca. Ja fa anys que es diu "any de neu, any de bé de Déu".
És l’expressió fonètica del “mai em canso”. Un bon xic distorsionat del correcte “mai no em canso”. Però cal acceptar que la pronúncia sona bé
La brúixola sempre signa el nord. I el nord de l’atzar del meu diumenge passat em dugué fins a Sau. Sau, vostè ho sap, és, segurament, l’embassament més emblemàtic de la nostra conca hidrogràfica. Les coses no sempre són per casualitat, però.